En Campo de Agramante, el seu nou treball discogràfic, el flamenc segueix estant en la base de les composicions, totes originals de Javier Galiana. Les lletres recorren la poesia existencialista de José Hierro, la biografia d’un cantaor oblidat o les històries per personatges esperpèntics. La incorporació de Carlos Dénia al cante i Carlos Cortés a la percussió fan que el flamenc sigui més present. La soleá es torna melalcohòlica i els tanguillos fan un passeig tropical. La riquesa rítmica dels arranjaments porten la música de Charles Mingus a la buleria i harmonies pròpies de Bill Evans acullen cançons de pirates. El saxo d’Albert Cirera s’integra a la banda i hi dóna una textura extra. La solidesa de la base que formen Dani Domínguez i Paco Weht consolida aquesta banda com un dels millors exponents del flamenc jazz.
Aquest grup és un híbrid de flamenc i jazz creat a Barcelona pel gadità Javier Galiana, teclista en algunes gires de Manu Chao i primer llicenciat en piano jazz de l’Estat espanyol.